dimarts, 10 de desembre del 2013

Crònica d’una Marató sense sorpreses

Este passat diumenge vaig participar a la IV Marató ciutat de Castelló (la 2a Marató on participo). Los entrenaments no van ser molt satisfactoris però tot i això anava confiat. Joaquin i jo havíem anat fent les tirades llargues junts, cosa que per a la Marató de Barcelona no havia fet, per a aquesta altra només vaig fer tirades curtes però si moltes. Per a la de Castelló en un mes només havia sortit 4 vegades així que tot i fer tirades llargues sabia que l’entrenament no era del tot bo.

Arribo el dia de la Marató i marxem els 7 del poble (Paco i Joaquin en mi, i la resta: Feliu, Neus, Mingo i Lluc). Quan arribem a Castelló ens trobem amb Chema Martínez i aprofitem per fer-nos una fotografia amb ell, mentrestant anem parlant dels objectius de cadascú. Ens preparem a la cafeteria de l’estació, deixem les bosses al guardarroba i ens posem cadascú al seu lloc. Els meus objectius per a la Marató eren 3: el primer i més important acabar-la, el segon acabar-la al costat de Joaquin (ja que havíem entrenat bastants dies junts) i el tercer intentar fer-la en menys de 3h 30min com a Barcelona.

Comencem la Marató i Joaquin i jo ens posem amb el grup de la llebre de 3:30. Anem aguantant força bé, fins i tot la llebre en alguns moments va massa ràpida, però passem la mitja marató (quilòmetre 21) en un temps exacte per a fer el 3:30 al final. Durant el km 15 les sensacions són molt bones, i per un moment em passen moltes coses al cap: perquè no vas una mica més ràpid si te sents tant còmode? Però acte seguit reflexiones i penses que et queden més de 25 km per davant i que en qualsevol moment el cos pot dir-te prou. Així que no vaig voler canviar el ritme (a Barcelona ho vaig fer i no em va anar del tot bé, tot i que vaig poder seguir igualment). Així que vaig seguir amb la llebre del 3:30 fins al quilòmetre 28, a partir d’allí em vaig adonar que no aguantaria. Justament la tirada més llarga que havia fet entrenant era la de 28 km. Aquí vaig haver de plantejar-me que fer, podia decidir entre dos coses: la primera era rendir-me (i era el més fàcil de fer), i la segona era seguir com fos, encara que fos caminant... Vaig posar-me a pensar i al meu cap només passaven pensaments com: “quanta gent mai s’apuntarà a una marató i tu ja ho has fet”, “quants comencen i pleguen a mitant”... així que em vaig dir a mi mateix que no em volia rendir, que encara que hagués de patir, acabaria, i així ho vaig intentar. La velocitat que vaig portar als següents quilòmetres ho deixa ben clar:



Després de 12 km molt complicats on en algun moment anava al trot però la major part del temps caminant, vaig arribar al quilòmetre 40. Tenia pensat només córrer els últims 200 metres però la gent no parava d’animar, una passada l’ambient. Al dorsal et posa el nom i et senties: “ànims Oriol, va que lo més difícil ja ho tens fet!”, “va que no queda res! Has d’acabar!”, i jo en alguns moments contestava: “acabar acabaré, com? No ho sé, però acabaré”. Just al quilòmetre 40 vaig voler tornar a reenganxar un poc el ritme gràcies als ànims de la gent i fins i tot dels corredors. Va ser anecdòtic que just quan vaig arrancar de nou, dos xics que m’havien passat feia un moment van parar, un dia que no podia, i jo mateix li vaig dir “va que això ja ho tenim! Pensa en la pizza i la cervesa que mos espera al final! Jo porto 12 km caminant i l’objectiu és la medalla!” i lo company va donar-me la raó i va intentar seguir com va poder.

Al final vaig acabar la marató, vaig complir el primer objectiu que tenia plantejat, però cap dels altres dos. De totes formes una cosa queda demostrada, una marató no és una cosa que s’entrena en pocs dies, requereix de constància i bons entrenos. El resultat que vaig tenir en definitiva va ser l’esperat, no em vaig sorprendre per “petar”, però sé que si vaig poder-la acabar en estes condicions, les pròximes (perquè n’hi haurà) seran millors i les portaré més ben preparades.

Pel que fa als companys, tots van aconseguir els seus objectius (pràcticament) menys Joaquin que també va petar, però com jo, va lluitar i va acabar, que quan comences una marató és el més important.

Ara a seguir treballant, i suposo que fins la de Barcelona (si tot va bé i puc entrenar-la bé, sinó a descansar).

Resultat final:
Posició 1368 de 1572, Temps: 4h 08min 18seg

Vídeo de l'arribada a meta:

Track:


dimarts, 8 d’octubre del 2013

Inici de la temporada

Ha passat l'estiu i ja hem començat la nova temporada de bàsquet. L'equip que hem format compta en noves incorporacions de jugadors, però estos ja havien jugat en natros. De moment els resultats dels dos partits han estat bons (encara que hem tingut moments molt dolents en tots dos partits).

28/09/13 -> CJ Ulldecona - CB La Selva -> 68-65
05/10/13 -> Manyanet Reus B - CJ Ulldecona -> 52-65

El proper partit serà contra el Móra d'Ebre el pròxim dissabte a casa. I després contra el CB Valls també a casa.

Durant estos mesos ja he finalitzat de cursar el Màster en Tecnologia Educativa i també he aconseguit el títol del nivell 2 d'entrenador de bàsquet; actualment he començat una nova etapa tornant a posar-me a estudiar per a unes possibles oposicions i seguint com a entrenador.

En temes del running m'estic preparant per a la Marató de València, primer que res intentant tornar a agafar una mica de seguida per anar a córrer, i després intentaré marcar-me l'objectiu de les 3 hores 30 minuts. Em queda un mes i una setmana, i la companyia de Joaquin Sauch serà bona! Ja vorem que tal mos anirà!

dimarts, 2 de juliol del 2013

Estiu

Després de tres mesos, reenprenem un altre cop l'actualització del Blog. Durant estos mesos s'ha acabat la temporada de bàsquet (al final en uns resultats satisfactoris), recuperant a moltes de les lesions que vam tenir. També ja ens estem plantejant quin serà l'equip de la propera temporada, i pensem que pot ser una temporada molt, molt bona (amb noves incorporacions a l'equip, algunes que ja van estar-hi).

A part d'això, ja han passat els 6 mesets del Decathlon (volant com sempre) i ara ja torno a estar de guaita, directament al poble (quin luxe!).

Pel que fa al tema de córrer... ho he deixat molt de banda, massa coses pel cap. Treballs de les assignatures del Màster, treball fi de Màster, nivell 2 d'entrenador de bàsquet, entrenaments, carnet de moto A2, organització del 3x3 de bàsquet i del campus i per acabar la feina, que sinó era el Decathlon és la de guaita... Ara a principis de juliol ja estic acabant gairebé totes les coses i per això em digno a actualitzar, encara que només sigue per fer-ne cinc cèntims. Espero la setmana que ve tornar-me a posar en forma, que em fa falta!

I a seguir preparant la temporada pròxima, tot i que abans ve el Campus, ja que el 3x3 ja està fet i va ser un èxit!




divendres, 5 d’abril del 2013

Primera Marató -> 3 hores 29 minuts 36 segons

A hores d’ara ja puc dir que he completat la primera Marató! Després del mes i mig sense entrenar per la tendinitis i decidir de fer menys temps del que volia en un principi (i m’estava preparant), les sensacions van ser bones i el més important és que la vaig acabar.

Van ser moments de nervis abans de donar el tret de sortida, però un cop arrencar (sense les cintes que sempre porto als genolls, se’m van oblidar...) vaig veure que no em feien mal els genolls, per estrany que era. Vam anar tirant Paco, Joaquin i jo els 3 junts; en alguns moments algú tirava més però sempre acabàvem estant junts. A l’arribar a la mitja marató, em notava còmode i trobava que el ritme en alguns moments baixava, així que vaig intentar mantenir-lo pensant que així podria arribar a fer més bon temps, però al cap d’1-2 km vaig veure que no estava acostumat a fer tanta distància (mai havia fet 42km, el meu màxim eren 26), així que vaig decidir frenar una mica, em van passar els dos companys i vaig veure com marxaven i no podia seguir-los. És una diferència mínima però anar 1 segon més ràpid o menys es nota i molt.

Vaig anar tirant, pendent tota l’estona del crono (que per cert, com sempre, se m’havia parat i ja havia perdut la referència exacta del temps que estava fent, em ballava 1-2 minuts). Com dia estava tota l’estona pendent del crono pensant, va només em queden 15 km, va, ara 14,5, ara 14... i així sense parar (era una mica de massoca però tampoc m’anava tant malament). A més la gent t’animava i molt!

El temps/distància em passava bastant lent, però el meu objectiu era clar, acabar; i a partir d’aquí si podia fer menys de 3h 30min, millor que millor. Així que anar tirant, però a falta de 13km em noto un dolor intens al dit menut del peu dret, una llaga... i faltant 13 km...

Quan faltaven 5 km va ser el millor moment de tota la cursa, fins i tot millor que l’arribada a meta. Va ser un moment en què el meu cap estava com volant, pensant en el poc que em quedava, el munt de gent que animava, veure tothom que corria que anaven en un mateix objectiu, acabar; això em feia emocionar i molt, i el màxim va ser quan alguna persona del públic (ho feia molta gent), sense conèixer-te et cridava “va ànims Oriol que ja està!”, gràcies al nom que teníem al dorsal. Això més el que el meu cap pensava i veia de la gent que corria... va fer que se’m posessen els ulls plorosos, no em va caure la llagrimeta però poc va faltar!

Dixant de banda l’apartat sentimental, seguia aguantat el dolor del peu fins que a falta d’uns 2 km em noto com si el dit menut em ballés, vaig suposar que la llaga havia reventat (així va ser, ja que a l’acabar entre fisios i podòlegs m’ho van arreglar).

Total que finalment vaig creuar la meta, i no s’havia que fer, si riure, plorar... així que em vaig dignar a mirar la gent com s’abraçava, com altres ploraven de l’emoció, altres queien al terra... El fet de creuar la meta és una sensació indescriptible, només ho entenen qui ja n’ha fet alguna. Per això qualsevol que volgueu fer-ne, ànims que en constància i una mica d’entreno es pot fer!

Ah! I sobre el temps que vaig fer... no tenia ni idea de quan havia fet, el marcador posava 3h 34min quan jo lo vaig creuar (més o menys) així que suposava que m'havia passat de les 3h 30min (per poc), però tampoc era qüestió de queixar-se! Total que al cap de 30 minuts de creuar la meta rebo un sms: "Felicitats Oriol Temps: 3:29:36", així que no me puc queixar! Tot complert!



Després d’acabar-la va ser molt bo veure com la gent que havíem estat “com uns cabrons” corrent durant 42 km, erem incapaços de pujar les escales de Montjuic per anar a buscar les bosses, o anar als fisios...

La tarde la vaig acabar fent una bona migdiada però después a vore lo Barça per acabar un molt bon finde en la companyia de Carles (ex-company de la uni).

A part del tema del running, durant lo mes de març també hem tingut alguns partits més de bàsquet, els quals no han anat gaire bé, seguim en moltes lesions, ens falten jugadors a molts partits... i hem hagut d’acabar algun partit jugant fins i tot en 4... Esperem ara que començarem la 2a volta, anar una mica millor, però és complicat quan als entrenos en som pocs. Paciència!

Ara este mes que ve, a tornar a enganxar una mica la rutina anant a córrer, i dos 10mil que m’esperen: la Cursa de Bombers a Barcelona el 21, i el 28 la primera Running Series que podré fer d’enguany, a Deltebre. Objectiu: baixar sempre de 40, i sent una miqueta ambiciós... buscar els 38 minuts!

diumenge, 3 de març del 2013

Entre 3:15:00 i 3:30:00

Canvi d'objectius per a la primera Marató. Després de tenir un mes de gener molt bo en quant a entrenaments, lo mes de febrer no ha ajudat gens. Ha tornat a reaparèixer la tendinitis d'una forma molt forta (com feia anys que no notava). Sempre la tinc present, però en la intensitat d'estos dies passats ja feia molt que no. A dia d'avui encara estic resentit, així que toca cuidar-se.

Pocs entrenaments, per no dir cap (en les últimes 2-3 setmanes, un sol entrenament; a part dels de bàsquet per ajudar a l'equip sobretot ara que estem plagats de lesions). Conclusió de tot això, lo meu primer objectiu de la Marató de BCN era acabar-la i segueix sent el primer objectiu i el més important; el segon i molt més ambiciós era intentar fer un bon temps, el planning que em vaig fer em demostrava que podia aspirar a fer-ho, però ara ja impossible, les 3 hores ja no són possibles així que cal pensar en un altre. Per ara em proposo fer entre 3:15 i 3:30, però ja veurem com arribaré, esta setmana hauré de fer l'esforç d'anar a rodar per veure sensacions (no crec que siguen molt bones, ahir vam tornar a tenir partit, vaig jugar uns minuts i segueixo molt resentit).

A part d'això, al mes de gener molts bons entrenaments i fins i tot una sortideta a Benifallet (muntanya), sobretot me feia molt goig anar-hi perquè passava per un dels punts de guaita (Creu de Santos). Com sempre, la falta d'entrenament per la muntanya als últims km em va passar factura i vaig acabar amb rampes a les dos cames, però vaig poder fer igualment un bon paper.

Sobre el bàsquet, hem tingut uns dos mesos d'alt i baixos. Vam començar el gener amb un molt bon partit a casa, on vam guanyar a l'Ampolla per un contundent 82-43. Tots vam tenir minuts i tots vam anotar. Després va venir el gran "baixón". Un partit desastrós a Alcanar, on vam fer el ridícul i ens van passar per damunt, 78-64. Va continuar el "baixón" contra l'Amposta, on també vam perdre, i així vam acabar la primera fase, on podíem aspirar a jugar per l'ascens i vam acabar 4ts per jugar la següent ronda amb els de mitja taula (en realitat era el nostre lloc).

A la segona volta un mal inici també, sobretot perquè l'equip des del dia de l'Alcanar estava com desmotivat i desganat. Els dos primers partits de la 2a fase, dos derrotes, poc a poc plantant més cara i tornant a venir les ganes. El tercer partit va tornar a ser contra l'Alcanar, ja que va quedar també a mitja taula. Este era per a mi un dels partits més importants de tota la temporada. Vam fer un molt bon partit, remontant al 3r i 4t quart i forçant una prórroga que ens va acabar donant el partit. Les ganes de l'equip havien tornat i a la pista es notaven. Al partit anterior tothom tenia ganes de paraula, però físicament i moralment no.

Este finde hem tornat a jugar, ara contra el Morell, amb moltes baixes (Serra lesionat, Verdú lesionat, i Marcos i Camil en un compromís). Hem donat la cara de totes formes i hem estat al partit durant la major part d'aquest. Falta seguir treballant, però la dinàmica s'ha tornat a recuperar.

Ara a continuar en la dinàmica que portem al bàsquet, i pel que fa al Running, a veure com va l'inici de setmana i la Marató... que ja està aquí, falten 14 dies! (llàstima avui no poder anar a la primera Running Series de les TTEE del 2013, treballava al Decathlon i ja m'he perdut la 1a, encara que els resultats no haguessen estat molt bons!)

BÀSQUET
12-01-13 -> CJU - Ampolla CB -> 82-43
19-01-13 -> CB Alcanar - CJU -> 78-64
26-01-13 -> CJU - CB Amposta -> 69-75
02-02-13 -> CJU - Pobla de Montornés -> 45-55 (inici 2a fase)
16-02-13 -> CJU - CB Montblanc -> 65-68
24-02-13 -> CB Alcanar - CJU -> 54-59
02-03-13 -> CJU - CB Morell -> 66-79

CURSA
IV Cursa del Pastisset - Benfiallet -> 87è classificat - 3h 19min 18seg - 25,8km


dimarts, 8 de gener del 2013

Pre-marató

A partir d'este mes de gener m'he creat un planning per a preparar-me per al repte que tinc al cap des de fa temps: participar a una Marató. La primera part del repte és acabar la Marató, i el segon (potser una mica exagerat) és fer un bon temps. En un principi m'agradaria estar entre 3h i 3h 30min. Sé que és molt complicat baixar de 3 hores, i més si encara no n'he fet cap (i tampoc m'he preparat mai a fons per a córrer).

Així que ara que ja estic més desvinculat a la pràctica del bàsquet, a partir d'avui mateix començaré el planning. El meu objectiu era fer la Marató Costa Daurada a Tarragona (20 de gener), però tot el mes de desembre (més de 3 setmanes) he estat constipat.




Quan començava a estar recuperat, vaig anar a fer els 10kmRACC 2012 al Circuit de Montmeló, sense haver entrenat abans ni res, i el resultat va ser molt satisfactori. Vaig millorar la meva marca en 10km. Vaig sentir-me molt còmode i tot i el desnivell amb què em vaig trobar, vaig fer un molt bon temps (39min 05seg), quedant el 41è classificat de més de 2000 participants.




Després també vaig sortir amb els SudActius a fer l'últim entrenament nocturn, i aquí em vaig acabar de matar... no parava de tenir mocs, però vaig estar les 2 hores i mitja d'entrenament per muntanya bé... però l'endemà el constipat s'havia multiplicat. A partir d'aquí, antibiòtics i demés... i a fi d'any, finalment recuperat. Vaig participar a la Sant Silvestre, també em vaig sentir molt còmode físicament, però fatal en quant a respirar, m'ofegava, però vaig poder fer els 3km en 10min 7seg, quedant 2n. El 1r una llebre que apunta fort (Guillem Pujol), la joventut del poble s'anima a córrer i això és bo!

Pel que fa al tema del bàsquet vam jugar contra el Tarragona C a casa nostra, un partit que ens jugàvem seguir lluitant o mantindre la 4a posició. El resultat va ser de derrota 63 a 74. Ho vam intentar de totes les maneres, però un inici desastrós del 1r quart on els del Tarragona ho enxufaven tot, ho vam arrastrar durant tot el partit. Vam tenir moments en què ens apropàvem, però no hi havia manera, no vam estar gens encertats en el tir. 1 triple de més de 10 intents, i tirs fallats clars baix la cistella. El Tarragona en canvi més de 7 triples de pocs intents més... Al menys van quedar bones sensacions de què havíem donat el màxim.

Ara a seguir treballant, esta setmana ens ve l'Ampolla a casa, i després Alcanar a fora i Amposta a casa i final de la primera volta.